"Hamlet"
WILLIAM SHAKESPEARE
Traducció de Salvador Oliva
Barcelona: Edicions Vicens Vives / TV3 Televisió de Catalunya, 1ª ed. 2001, 173 pàg.
[Obra Dramàtica Completa de William Shakespeare, 12]
Hamlet: la lucidesa del foll o la follia del lúcid?
Amor, assassinats, passió, política, revenges, suïcidis... Aquests són alguns dels temes que es tracten a Hamlet (1601), qüestions que, quatre segles després, segueixen sent de rabiosa actualitat; vet aquí la vigència dels clàssics!
Foll o no foll: aquest és el problema que podria plantejar-se el lector quan mira d’entendre Hamlet —tant l’obra com el personatge—; perquè de la decisió que prengui dependrà la interpretació que faci de la tragèdia per excel•lència d’un dels millors poetes i dramaturgs de la literatura universal: William Shakespeare (1564-1616).
“Sàpigues que aquella serp que va segar la vida del teu pare té la seva corona sobre el cap”, confessa l’Espectre a Hamlet, a l’esplanada del castell, en la quarta escena del primer acte (pàg. 47). I, a partir d’aquest moment, ja no hi a res a fer. Ni tan sols l’amor que sent per Ofèlia pot saciar la set de venjança del nostre personatge, Príncep de Dinamarca, que embogeix i maquina una estratagema de conseqüències nefastes.
L’autor acut a la tècnica del teatre dins del teatre perquè el protagonista pugui recórrer el camí de la veritat. Hamlet fa que un grup de comediants representi, davant el seu oncle i la seva mare —actuals Reis de Dinamarca—, l’assassinat del seu pare, “amb gentilesa”, harmonitzant “el gest amb la paraula i la paraula al gest” (pàg. 88). El Rei, en sentir-se descobert, marxa esperitat. A partir d’aleshores, a guisa d’efecte dominó, les morts se succeeixen, i algunes, com la de la bella Ofèlia, per aigua, seran objecte de nombroses recreacions en les manifestacions artístiques de la tradició occidental.
“Respira els dolors d’aquest món inclement per explicar la meva història”, demana un Hamlet agonitzant al seu amic Horaci (pàg. 169). Mai una darrera voluntat no s’havia seguit tan al peu de la lletra: i és que aquesta història de fets contundents i de belles paraules ha esdevingut, per fortuna, immortal.
Iolanda Miró i Vinaixa
(Anterior Racó Literari... "Dins el darrer Blau ")